Re-flexions

Esper els lectors d’aquest article, previsiblement uns cinc, no es sentin ofesos pel to sarcàstic d’aquest article i que entenguin que es tracta d’un context de crisi, qui sap estam davant de la fi del món. El dimoni s’ha apoderat del poder mundial i es dedica a fer vudú sobre els seus habitants.

Si el “nostre” maravellós president del govern es reuneix amb els trenta-set empresaris més importants i els “regala” els airoports, el dia que es reuneixi amb Nacho Vidal la venda de vaselina augmentarà notablement en aquest país. Com diu Miquel Payeras al Balears, que cada cop es llegeix menys però m’agrada més,això ja no ho salva ni en Rubalcaba.

Ahir vaig tenir un mal son, vaig veure el cap de Govern anunciant més mesures pel bé del país, amb una rialla d’orella a orella. El pobre era només una titella, un emisari de males notícies. El món tal com el coneixem ha de desaparèixer el 2012. Vos donaré un consell si voleu estar preparats, mirau el sol tots els matins i horabaixes. D’aquesta manera no dependrem del menjar igual que ara, l’astre ens alimentarà i això no hi ha ningú que ho pugui evitar, malgrat una dona de Vigo se’n proclami propietària.

Però tornant al present tangible (Tothom sap que això és allò que ens diuen a la premsa i notícies, fonts inesgotables de sabiduria), el pitjor de tot és que el govern actual està fent bo fins i tot al de n’Aznar, que avui es publica que es plantejaria tornar per a salvar al país de la desesperació generant l’efecte invers a l’enunciat. Aquí hi ha una cosa clara, si ens governen les empreses és igual qui posi la cara al capdevant, al cap i a la fi t’acabaran fotent per tots els costats.

Jo em deman on està la línia de separació entre esquerra i dreta quan en anys de bonança es donaven ajudes sense mirar prim (ni parlar-ne de progressivitat, d’allò que en diuen pagar menys el que menys té), quan es privatitza allò públic, quan s’ataca de forma indiscriminada al funcionaritat per endeblir l’Estat, i ho fa l’”esquerra”.

La tàctica que empren és molt simple, desprestigien un sector per després fotre-li ratallades importants. És igual que siguin controladors aeris, pilots, funcionaris, professors,… mala publicitat des dels nostres mitjans de comunicació i després ratallada aplaudida.

Els mercats, un conjunt de xifres que pugen i davallen sense que la major part dels mortals entenguem el motiu, quan senten les mesures anticrisi s’enravenen. I parlo en masculí perquè els mercats són ELS, mascles que es corren caga vegada que es retallen els sous, les pensions, que pugen els beneficis dels bancs, etc.

Però tranquil·litat, ara s’atraca el nadal i la loteria ens farà rics a tots. Loteria, per cert, que també es privatitza. Coses de la vida. Jo enguany hi he jugaré unes 60 euros amb els dits creuats, més que res per això del pensament positiu (vegeu El secret). A mi em funciona, cada dia aparc davant ca meva. Bé, supòs que el fet que hagin posat ORA ajuda…

Per sort encara ens queden festius per gaudir i ponts per anar de viatge a gaudir de la gastronomia espanyola i ja de passada col·laborar a ampliar l’iconografia de Guaitatu.

Ahir a Catalunya es va aplicar el sentit comú, prohibint una suposada festa on es tortura fins a la mort a un animal. Cert és que encara hi ha festes en les quals es tortura a animals i que només s’ha prohibit a una Comunitat Autònoma, no a tot l’Estat. És un començament al manco, una bona notícia que m’agradaria que tingués continuitat.

El que més m’ha sobtat és el tractament que n’han fet alguns mitjans de comunicació, personatges públics i polítics. A veure, el Diari de Mallorca publica dos articles d’opinió, un d’Antonio Papell i s’altre de Bartolomé Coll en el qual deixen ben clara la seva posició favorable a la tortura nacional.

Al mateix Diari, destaquen l’opinió de Sabina al respecte. Aquest la qualifica de catetez de polítics. Si no es tractàs de Sabina em molestaria a respondre, però amb aqeust no val la pena esforçar-se. Només dir que som majoria els que no anam al toros i els que ho trobam una barbaritat, al manco a moltes comunitats…

El tractament que se n’ha fet a la resta de diaris és més o manco semblant. Parlen de revenja política, de separatisme i d’altres qüestions que ni me van ni me venen. Fins aquí normal, quan treguem el cap de la caverna potser hi veurem més fàcilment.

Ara bé, el que m’ha sorprés és la posició contrària de la majoria de sociates -especialment de Rubalcaba, dels pocs que encara em generaven una mica de confiança- i de Gaspar Llamazares.

Fins ara els sociates -perquè de socialistes n’hi ha ben pocs- han portat una política desastrosa a nivell nacional. Han près mesures populistes, ramplones i fàcils i quan han volgut solucionar totes ses seves cagades ja ha estat massa tard.

Han pagat ajudes sense cap tipus de progressivitat (ajuda per a la maternitat, descompte de 400 euros a l’IRPF, plan E,…) i ara ho pagam tots. Bé, en realitat ho paguen els treballadors amb uns salaris negociats a la baixa i amb acomiadament pràcticament de franc i els funcionaris amb una davallada de sou. Dubto molt que el PP s’hagués atrevit a fer el que està fent el PSOE i cada vegada em costa més veure les diferències entre ambdós partits…

Mai he votat al PSOE, només m’agradava en Rubalcaba i després de veure les seves declaracions sobre la prohibició dels toros n’estic content.

Però el que no esperava era veure Esquerra Unida contra la prohibició. No sé quins valors defensa Esquerra Unida (partit que no és massa respectuós amb els nacionalismes però que tenia altres virtuts que compensaven aquest fet pel que a mí respectava), el que sí sé és que han perdut un vot per a les properes eleccions i potser per sempre. Tranquils senyors, no és greu, però pensin vostés que tampoc van sobrats.

Ara es cerca partit digne de vot, en coneixeu algun? Jo de moment no en tenc cap en ment…

Recomanació via Álex Vidal sobre el tema (només un però a l’article. Molts polítics i gent d’esquerres també s’ha posicionat en contra, qui ho havia de dir…)