Posts Tagged ‘menjar’

Bangkok

dimecres, setembre 14th, 2011

Tailàndia és un d’aquests països atractius per al turisme. Amb molt de patrimoni cultural, amb patrimoni natural i paissatgístic, amb bona gastronomia, platges paridisíaques, selva tropical, massatges per menys de cinc euros, sense visat per als espanyols que hi van menys d’uns mes, i un lalrg etcètera.

Nosaltres esperàvem trobar un país massificat de turistes. Bangkok enorme i contaminada, molt renouera, Chiang Mai amb excursions per a turistes i les platges de Koh Phi Phi, Riley,… espectaculars (Ja hi tornarem). Si, però no.

M’explico, Bangkok em va recordar molt a Pekin. És una d’aquestes grans ciutats asiàtiques, efectivament contaminades i renoueres, però amb molta vida de carrer, molts temples, pagodes, i molt per recórrer. Més occidentalitzada que la primera però igualment atractiva. La meva sensació va ser positiva -llevat de Khao San. No vàrem veure molts de Wats, simplement ens vàrem perdre pels seus carrers, vàrem parlar amb els seus habitants, vàrem gaudir de la seva diversa gastronomia i vàrem anar de compres al mercat de Chatuchak.

Un apunt especial mereix el tràfic. Molt respectuosos són els conductors de Bangkok amb els vianants i semàfors. Em va sobtar que s’aturaven quan et veien caminar pel mig del carrer, davant un semàfor vermell i no vàrem veure perillar les nostres vides en cap ocasió (cosa que no podem dir de ciutats com Delhi, Pekin, Yangon o Mandalay). Així i tot, creuar no sempre és una feina fàcil.

Creuar

El menjar, coent a matar i boníssim. Es pot menjar al carrer per menys d’un euro uns noodels (generalment Vermicelli) o al millor restaurant per cent euros. Tu tries el que vols. Nosaltres ho teníem clar:

Sopar a la fresca

Cuinat amb llet de coco

Noodles

Això per no parlar del menjar a l’airoport de Bangkok, gairebé igual que el de casa…

Dinant a l'airoport de Bangkok

Però si alguna cosa em va cridar l’atenció fou l’escasa utilització de la bicicleta en relació a altres països asiàtics. Potser fou casualitat, però no hi ha comparació amb la Xina. Allà a cada carrer hi havia carril bici, i pleníssim. Supòs que el nivell adquisitiu de les dues capitals és diferent.

Carril bici