Re-flexions

Que quedi clar que el títol de l’entrada podria ser perfectament “Som etiquetes” i tindria exactament el mateix significat, però tag queda molt més cool. Les etiquetes o etiquetes són termes que s’empren per a resumir el contingut del text indexat.

Aquestes etiquetes posteriorment serveixen per a recuperar la informació. Per tant, són bastant útils en aquest sentit. Ja se sap, els éssers humans tenidim a classificar-ho tot, a posar nom a tot allò que se’ns passi pel cap. és una forma d’estructurar-nos, de classificar-nos i fer molt més fàcil el govern.

En certa manera s’entén llavors que anem pel món posant etiquetes a la gent. el principal problema de les etiquetes és que no entenen de matissos, són simplificacions d’una realitat molt més complexa. Les podem emprar per a orientar-nos, però fora d’un text escrit no tenen més valor que aquest.

Hi ha gent que es pensa que el món és molt simple i que les etiquetes responen al contingut de la realitat. Tenc la meva teoria al respecte, i ara l’amollaré i me quedaré ben ample. Avís per anticipat, si vol vosté anar a fer una cafè és a temps, però depsrés torni, si no li sap greu.

Els pols oposats s’atreuen, diu la sabiduria popular. La dreta espanyola més extrema, franquista i medieval ja fa molt de temps que se’n va adonar que en una societat adulta, educada, respectuosa no hi tenia resa a fer. Ells durant molt de temps han intentant radicalitzar les postures i dividir entre els que estan amb mi o contra mi. Han fet molt per eliminar els matissos, sabedor que només en conflicte hi poden guanyar. Una persona enfadada o assustada és fàcil de manipular.

L’esquerra -i que quedi clar que empro termes com esquerra i dreta per fer-me entendre donat que això avui en dia és cada vegada pur imaginari- s’ha vist obligada a entrar dins aquesta dinàmica, l’etiquetatge és la norma avui en dia. El món és cada vegada més simple, les teories que s’hi senten són cada vegada més estúpides.

I tot això va començar amb un “discussió” al Facebook. Allà l’altre persona va acabar dient que si “vosalres, els d’esquerra” tal i si la dreta qual. Em va sorprendre la poca capatitat crítica que tenim en general. Ens han dit que hem de pertànyer a un bàndol o un altre i veim les maldats dels nostres com a mal menor. Els altres són encara pitjors.

Poques vegades he repetit el vot. Mai votaria a algú que crec que ho ha fet malament. Em sorprén la majoria absoluta del PP a Balears després de l’expoli de l’anterior legislatura i no em sorprén el càstic als socialistes, merescut en gran part. De què serveix la democràcia si tots som dels nostres i allà ens quedam passi el que passi?

Amb tot això em va sorgir un dubte existencial, sóc nacionalista? Alguns pensaran que sí, especialment si llegeixen la primera part de l’article (ja m’han etiquetat), d’altres, especialment si dic que he votat moltes vegades Esquerra Unida diran que no. Un prefessor d’Antropologia Social de la UIB deia que el nacionalisme sempre és egoïsta perquè parteix de la diferenciació amb la resta del món. M’identific amb el grup diferenciant-me de la resta de mortals (Segons el meu punt de vista amb una visió errònia i simplista de les coses).

M’agrada que es respectin les tradicions i cultures autòctones, m’agrada el català i el castellà (tot i que domino millor el segon), m’és igual viure a un lloc que es digui Mallorca, Catalunya o España, m’agrada la gent respectuosa, el menjar d’aqui i d’allà, un ensenyament públic que garanteixi que tothom sap parlar en castellà i català (de moment només possible si la llengua vehicular és el català ja que la situació del castellà és molt dominant), la pau, la igualtat i la justícia (en el sentit original del terme, no la comèdia que tenim ara),…

Potser si ens deixam de nomets i ens dedicam a coses útils ens anirà millor. Una simple i personal reflexió.

Ahir a Catalunya es va aplicar el sentit comú, prohibint una suposada festa on es tortura fins a la mort a un animal. Cert és que encara hi ha festes en les quals es tortura a animals i que només s’ha prohibit a una Comunitat Autònoma, no a tot l’Estat. És un començament al manco, una bona notícia que m’agradaria que tingués continuitat.

El que més m’ha sobtat és el tractament que n’han fet alguns mitjans de comunicació, personatges públics i polítics. A veure, el Diari de Mallorca publica dos articles d’opinió, un d’Antonio Papell i s’altre de Bartolomé Coll en el qual deixen ben clara la seva posició favorable a la tortura nacional.

Al mateix Diari, destaquen l’opinió de Sabina al respecte. Aquest la qualifica de catetez de polítics. Si no es tractàs de Sabina em molestaria a respondre, però amb aqeust no val la pena esforçar-se. Només dir que som majoria els que no anam al toros i els que ho trobam una barbaritat, al manco a moltes comunitats…

El tractament que se n’ha fet a la resta de diaris és més o manco semblant. Parlen de revenja política, de separatisme i d’altres qüestions que ni me van ni me venen. Fins aquí normal, quan treguem el cap de la caverna potser hi veurem més fàcilment.

Ara bé, el que m’ha sorprés és la posició contrària de la majoria de sociates -especialment de Rubalcaba, dels pocs que encara em generaven una mica de confiança- i de Gaspar Llamazares.

Fins ara els sociates -perquè de socialistes n’hi ha ben pocs- han portat una política desastrosa a nivell nacional. Han près mesures populistes, ramplones i fàcils i quan han volgut solucionar totes ses seves cagades ja ha estat massa tard.

Han pagat ajudes sense cap tipus de progressivitat (ajuda per a la maternitat, descompte de 400 euros a l’IRPF, plan E,…) i ara ho pagam tots. Bé, en realitat ho paguen els treballadors amb uns salaris negociats a la baixa i amb acomiadament pràcticament de franc i els funcionaris amb una davallada de sou. Dubto molt que el PP s’hagués atrevit a fer el que està fent el PSOE i cada vegada em costa més veure les diferències entre ambdós partits…

Mai he votat al PSOE, només m’agradava en Rubalcaba i després de veure les seves declaracions sobre la prohibició dels toros n’estic content.

Però el que no esperava era veure Esquerra Unida contra la prohibició. No sé quins valors defensa Esquerra Unida (partit que no és massa respectuós amb els nacionalismes però que tenia altres virtuts que compensaven aquest fet pel que a mí respectava), el que sí sé és que han perdut un vot per a les properes eleccions i potser per sempre. Tranquils senyors, no és greu, però pensin vostés que tampoc van sobrats.

Ara es cerca partit digne de vot, en coneixeu algun? Jo de moment no en tenc cap en ment…

Recomanació via Álex Vidal sobre el tema (només un però a l’article. Molts polítics i gent d’esquerres també s’ha posicionat en contra, qui ho havia de dir…)