Viatge a Tailandia i Birmània – Els preparatius
Fa molt de temps que no escric al bloc, una vella sensació agradable de tornar a sentir. El motiu no és només la vessa d’escriure -que també-, sinó que he estat 43 dies fora de l’illa, viatjant pel món mundial (25 dies a Myanmar i 15 a Tailandia. La resta entre vols i estada a Barcelona).
He de dir que vaig preparar aquest viatge com cada any. Vaig anar a comprar roba esportiva Decathlon (uns quatre o cinc viatges ja que sempre oblides coses) i el material més específic a Es Refugi. Quant a les vacunes, una visita a Sanitat Exterior i un parell a la metgesa de capçalera.
L’entrevista amb la metgesa de Sanitat Exterior sumament interessant. Quan va treure la quantitat de malalties i de vacunes recomanades per a Myanmar -especialment- i Tailandia ens vàrem quedar estorats. A les clàssiques hepatitis, febre tifoidees i ràbia, vàrem afegir la vacuna de l’encefalitis japonesa (caríssima i que a algunes comunitats sí paga la seguretat social però a nosaltres no) i la profilaxi contra la malària (que després vàrem deixar una mica abans del que tocava perquè na Laura tenia malsons i era fortíssima. S’ha de dir que la malària a Àsia no és la mateixa que a Àfrica, molt més mortal).
Per altra banda, jo vaig sortir amb la meva motxila Altus de quan tenia deu o quinze anys (tot i que després me’n deixaren una de millor a Barcelona, per sort per la meva esquena) i na Laura amb una Deuter que li varen regalar unes amigues. La motxila xulíssima, però no li va anar bé i finalment vàrem haver de canviar-nos-les.
Al final cada motxila pesa “només” dotze quilos més la petita que en devia fer quatre o cinc. I sence exagerar jo crec que hi havia dos quilos en medicaments i un quilo en tovalloletes. Les primeres les vàrem gastar a la meitat del viatge (no entrerem en detalls) però els medicaments encara perduren. Només els ibuprofenos de na Laura i el Malarone varen baixar una mica.
Els aspectes negatius de la preparació tenen a veure amb la telefonia. Jo m’havia informat sobre el viatge que havíem de fer, itineraris, menjar, recomanacions,… i un dels aspectes cabdals era la telefonia. Telefonar des de Myanmar no és possible, està censurat, i des de Tailandia és caríssim. Per això has de portar un mòbil alliberat i comprar-te una targeta al país.
Jo innocent pensava que seria simple, feia gairebé un any i mig que estava a Vodafone i pensava que per llei estaven obligats a alliberar-me el mòbil passat un any. Quan els vaig telefonar em digueren que no, que no m’havia acabat la permanència. Sort que tenia les coses clares i els vaig dir que a partir d’un any estaven obligats a fer-ho. Ah sí, “lo siento, tiene usted razón…”.
Llavors em digueren que telefonàs a Vodafone i demanàs l’IMEI, cosa que faig fer el mateix dia. Em donaren un número i em digueren que a partir del juliol m’alliberarien el mòbil (Uns vint dies després). Els vaig dir que ho necessitava abans, que me n’havia d’anar a Tailandia i que per favor m’ho tramitassin amb celeritat. Si no se preocupi, jo posaré aquí “urgent” em digueren dues treballadores de la casa (supòs que amb una rialla d’orella a orella).
El més graciós de tot és que ara em telefonen tot el dia oferint-me mòbils i descomptes. Coses d’aquests nous temps…
En definitiva, vaig demanar un mòbil antic de targeta i amb això vàrem arribar a Istambul, on ens vàrem perdre. Al final acabarem parlant molt poquet amb el meu mòbil a cinc eruos el minut (poc més em cobraren a l’esmentada empresa ja que els donaré de baixa ja mateix). Vodafone, mai més!!!
Tags: Altus, Decathlon, Deuter, IMEI, Myanmar, Tailandia, Vodafone
[...] homeSobre mi « Viatge a Tailandia i Birmània – Els preparatius [...]