Les injustícies de la justícia
dilluns, maig 2nd, 2011Comencem per on hem de començar. Ruberts és un llogaret de la Mallorca profunda, tan profunda com permet una illeta mediterrània. Un llogaret que compta amb un nombre de veïns proper a la cinquantena (i això ara que ha crescut).
Doncs aquest llogaret es veié afectat per un govern -en aquest cas pepero- que atorgà una llicència a una constructora l’any 2001 per edificar primer tres adosats i després quatre més (estava previst fer-ne més).
L’associació de veïns -amb el recolzament de la pràctica totalitat dels veïns, llevat dels poc que hi tenen interessosp articulars…- presentà un contenciós administratiu contra la concessió de la llicència, que guanyà cinc anys després. No obstant això, els tres adosats ja estaven venuts i habitats. Els altres quatre s’aturaren a temps i s’hauran de destruir. A canvi l’Ajuntament ha compensat a la promotora atorgant la llicència de construcció per a un altre terreny del municipi.
Enmig d’aquest procés el municipi fou declarat BIC, cosa que en teoria hauria d’evitar futurs excessos en un futur. Un petit grup de gent ha pogut aturar la maquinària de la construcció. Una petita batalla s’ha guanyat gràcies a l’esforç d’un grup de gent, incansable?
Però la justícia té un preu. Que ningú es pensi que guanyar als tribunals és en aboslut rendible. Aquesta és la injustícia de la justícia. El que no juga amb els seus doblers té les de guanyar. No importa qui tingui raó, el que importa és que uns s’hi juguen les seves sopes i els altres els d’una institució pública (doblers de tots).
Així ha succeït a Ruberts, on la justícia ha anat donant la raó a l’associació de veïns però l’ha condemnada a treballs forçats durant més de vuit anys. Més de vint mil euros haurà costat tot el procés per a un petit grup de persones (una quarentena), que han hagut de lluitar a ritme de pa amb oli i música de franc per a tothom. Una altra vegada, gràcies a tota la gent que fa coques per vendre, que va a comprar menjar per regalar, que aporta productes per col·laborar, artistes que actuen a canvi de sopar i una camiseta, que ven llibres de segona ma,…
Però això no és tot, els que varen cometre les irregularitats a sobre se n’han beneficiat mentrestant si algú havia de pagar alguna indemnització era l’Ajuntament de Sencelles, endeutat fins al coll i ara amb un altre govern al capdavant. Vist això hauríem de replantejar-nos qui és el vertader guanyador d’aquest procés.
Si no tens escrúpols dedica’t a l’urbanisme, surt a compte. Si et veus afectat i vols denunciar molts ànims, esper que l’experiència de Ruberts et serveixi i que tinguis un bon forn per a fer coques de trampó i dolces, et farà falta. Pensa que mirar cap a un altre costat és més fàcil i econòmic, per això ho fa gairebé tothom…
