Archive for abril, 2011

Ara fa tres anys

dijous, abril 14th, 2011

El 14 d’abril no només és una festivitat republicana, és el dia en que vaig començar a fer feina al Consell. El 14 d’abril del 2008 entrava per primera vegada per la porta del costat de les escales de La Misericòrdia -allà on ara han fet un ascensor que encara no funciona.

Tres anys després continuo aferrat a n’aquesta cadira, encarregant-me de les activitats de foment de la lectura, del club de lectura (que podria estar dins les anteriors) i la formació que el Consell destina a les biblioteques de la Xarxa i el seu personal. No sé per quant de temps estaré aquí, ja ho veurem, qui sap cap on bufarà el vent… (Em sap greu, em feia ganes amollar aquesta cursilada).

Una llàstima veure que quan vaig començar les coses anaven millor, tant a nivell local com internacional. A veure si l’any que ve podem dir que anam a millor. Mentrestant estic dubtant entre ficar els meus doblers a Triodos o a Caixa Colonya de Pollença. Els bancs ja no em generen cap tipus de garantia.

Durant aquest temps he après a calcular l’IRPF, a gestionar associacions, que les coses sempre deixen de funcionar en dilluns i els vespres passen coses estranyes, que els preus de les coses han davallat molt, començant per les activitats de la Base de Dades, que planificar siginifica llevar informació inútil del cap, que el pa xarec em cau malament i el de casa està boníssim, que viatjant s’aprèn, que l’èsser humà és una plaga pel món, que les taronges me fan agrura però les clementines no,…

En tornam a parlar l’any que ve, esper!!

Anar de viatge

divendres, abril 8th, 2011

Feia molt de temps que no anava a una agència de viatges a comprar un bitllet d’avió. D’hotel ja ni en parlem, no record la darrera vegada.

Ho explica molt bé l’article d’Enrique Dans viajes a golpe de ratón. El que acostum a fer quan sé on vull anar és consultar multicercadors de vols per veure els que més m’interessen. Normalment ho mir a Rumbo, edreams i a Logitravel. Sé que la primera després infla els preus inicials, en canvi la darrera des del primer moment et retorna el preu final. No obstant això, Rumbo és la que més empro, per una simple qüestió de preu (Ínfima diferència amb les altres dues).

Això succeeix quan els vols que he d’agafar són combinacions de diferents companyies. Si són de la mateixa vaig directament a la companyia i miro si allà és més econòmic, cosa que no sempre succeeix. De vegades ho mires i els preus són desorbitants.

Un cop contractat l’avió toca trobar allotjament. Llavors ho miro a infohostal, booking, hostels.com, hostelworld i consulto els que m’interessen. Quan veig el que vull cerco la pàgina web de l’hostal o hotel i comparo els preus per si hi ha alguna oferta. Posteriorment miro a tripadvisor (tot i que els cercadors d’hostal ja de per si aporten molta informació) els comentaris i valoracions de la gent a l’hostal.

Excepcionalment també he consultat alguna web com Atrapalo ja que de vegades pots trobar ofertes, com en el darrer hotel de Bilbao que ens va sortir gairebé al mateix preu que un hostal.

D’aquesta manera poques vegades m’equivoco. Tenc molt clar on vaig i en pag el mínim possible. Així he estat en habitacions dobles a Saragossa, A Coruña, Cáceres i Madrid per uns 25 euros l’habitació el vespre. He de dir que Barcelona és una mica més car però hi ha un hostalet que m’encanta i em permeto el luxe de pagar quaranta euros per habitació.

El tema viatges llargs ja és diferent. Primer de toto consulto un fòrum de viatgers anomenat Los viajeros per saber l’experiència d’altra gent que ja ha visitat aquells països.

Doncs bé, s’altre dia vaig decidir canviar una petita cosa dels meus hàbits. Vaig anar a una agència ja que la meva germana va treballar-hi i com és un viatge llarg volia fer-hi una mica de despesa (sempre han estat molt diligents, fins i tot una vegada ens ajudaran a fer una reclamació que ens estalvià uns doblerets).

Allà vaig poder comprovar que les agències estan condemanades. En primer lloc per les esperes. Si hi ha algú davant et torbes molt de temps en ser atès. És normal, si vas a una agència és perquè et mirin diferents possibilitats i no sempre tens les coses clares. Vols que t’aconsellin. En el meu cas l’espera va ser de vint minuts.

En segon lloc el preu. Vaig pagar deu euros més per bitllet que si ho hagués comprat a algun dels recursos abans esmentat pels bitllets. Deu euros en un viatge intercontinental potser no és molt però perquè pagar un sobrecost per un producte que es pot obtenir més econòmic?.

En tercer lloc una oferta més pobra que el que pots trobar a la xarxa. Les agències no tenen tots els recursos. A més a més no sempre està actualitzada. M’assusta veure com et treuen revistes d’hotels havent-hi pàgines web. A internet pots trobar que l’hotel tal té una oferta molt econòmica (com en en viatge que vaig fer a Bilbao, curiosament 50 euros més econòmic en un recurs que a la resta).

Factor tranquil·litat i comoditat. Ho pots mirar des de casa, sense presses, sense saber que hi ha una persona que estès esperant que acabis. A més a més ho fas assegut al sofà, còmodament i tu ets qui governa. I com ja coneixes els recursos fas molta més via que si t’ho miren a una agència.

Per mi l’únic avantatge que té comprar-ho per agència és el tracte humà i saber que puc anar físicament al lloc si hi ha algun problema. No ens confonguem, això no vol dir que ens ho solucionin (ni que per Internet no es puguin fer reclamacions. De fet fa poc ens varen tornar el preu d’un bitllet a vueling simplement emprant el formulari de reclamacions), però al manco en podrem parlar cara a cara.

En definitiva, complicat ho veig per a aquest tipus de negoci a mig termini. A mesura que la gent s’acostumi a treure profit d’Internet haurà de canviar el model de negoci de les agències de viatges…

Google i la personalització dels resultats

dimarts, abril 5th, 2011

Fa temps que noto que Google fa coses rares. El fet que retorni en les recerques les pàgines que més consultes o les que per proximitat geogràfica més et poden interessar no m’agrada.

Enyor el vell google, aquell en el qual et podries perdre cercant el que volies però ho trobaves. Ara no sempre és així, al manco als ordinadors del Consell de Mallorca. És com si algunes pàgines estiguessin censurades. Per exemple, si cercam Iwetel al google els resultats són:
Cerques al google

Per poder accedir als arxius d’Iwetel he d’anar directament a altres pàgines i cercar l’enllaç pertinent. Això succeeix igual amb altres recursos, cosa que em fa dubtar dels resultats que em retorna el cercador. En aquest cas sé que hi ha un recurs original però en el casos en els quals no cerc un recurs concret sinó que vull investigar, quina credibilitat té aquest cercador?

Curiosament això no em succeeix a altres llocs, amb una IP diferent, al manco d’una manera tan exagerada. Això de les cerques personalitzades assusta tant. Realment, encara que sigui simplement per millorar la seva eina (no serem mal pensats), és necessari que ens ho donin tot fetet i al nostre gust?

Si dius gratuït aniràs a l’infern

divendres, abril 1st, 2011

Pagar està socialment acceptat i ben vist. Paga i estaràs complint la llei i comportant-te com un ciutadà responsable, paga fins i tot dues vegades, paga per coses que no pots fer, i seràs feliç i estaràs ajudant a mantenir a algun pobre artista, intermediari, músic, director de cinema, empresari,…

Si no pagues, et sentiràs malament, estaràs provocant pèrdues de feines, a la despoblació de l’Amazones, a la fam a l’Àfrica i a una societat més injusta. Gratuït és sinònim de dolent i/o il·legal.A més a més, perquè aquesta pràctica sigui més valusoa es retallen els sous dels treballadors. Només allò que costa esforç té valor i sentit.

La mala gestió dels directius i la manca d’escrúpols de determinades persones acaben revertint en la qualitat de vida de la majoria. Paga per comprar un disc dur o mp3, paga per treure un llibre d’una biblioteca, paga per veure una televisió sense fatxum, paga per veure futbol, paga caríssim per llegir, paga per anar al metge de capçalera (recorda, la seguretat social és deficitària), paga i calla.

Ara sembla que li toca al futbol. Els partits en obert són motiu de debat entre els clubs, que segons ells deixen de guanyar molts doblers per emetre el partit dels dissabtes. Ja m’està bé, a veure si sa gent deixa de donar-me sa tabarra amb el Madrid i el Barça. Cony, em vaig fer de s’Atlètic de Madrid per anar a cotnracorrent i crec que ara m’aficionaré al curling. Això si que seria un excercici de rebel·lia i antisistema.

Que no ens queixem perquè ens retallen el sou, perquè ens retallen drets, perquè ens governin les grans empreses, perquè ens criminalitzin quan ens posam en vaga, perquès es depsretigii de forma indiscrimanda a tots els treballadors públics per sucar-los posteriorment, perquè empijori l’ensenyament i es converteixi en un bé de luxe en segons quins nivells i emprin als estudiants de ma d’obra gratuïta, ho entenc. Però que ens vulguin deixar sense el nostre entreteniment predilecte i ningú alci la veu em sembla una mica més preocupant.

Està ja el peix venut? Hem d’assistir a la nostra flagel·lació amb cara d’angelets? Tenim veu i vot dins el món? Ens hem de creure això de treballar més i guanyar menys per salvar el país? a què es deuen referir quan parlen de salvar el país? Què volen dir amb dèficit zero?  Què succeirà quan la nostra capacitat per importar sigui menor i comencin a minvar els productes essencials per al nostre dia a dia? Qualcú ha provat de fer la truita amb moniato (el moneato mallorquí) enlloc de patata?

Massa interrogants en bon divendres i no està bé queixar-se més d’una vegada a la setmana en públic. Fins aquí la meva teràpia setmanal. Bon cap de setmana. Fins dilluns. Adéu. De veritat. Aquí acab. Om Shanti om