Archive for gener, 2011

El tamany importa

dimecres, gener 26th, 2011

A la universitat hi havia un professor que avaluava la qualitat d’un treball segons el seu tamany. No cal dir que no es llegia els treballs, directament els pesava. La gent lliurava pàgines senceres copiades d’Internet sobre qualsevol temàtica, tanmateix només importava el tamany. Des de llavors vaig descobrir un nou barem per jutjar el professorat, els que demanen molta “palla” vol dir que ni es llegeixen els treballs. els que ho fan no van de rollos, volen el que et demanen si s’ha acabat.

A occident ens importa el tamany, quan més gran millor. La casa, el cotxe, les joies, les hamburgueses i… Quantitat i tamany solen ser sinònims de qualitat. Que es vegi, que sigui gran que segur que és bo.

Amb la feina passa el mateix, no s’avalua la feina que realitzes, no s’avalua la teva productivitat ens limitam a comprovar que es fan el nombre d’hores pertinent i s’ha acabat. Em direu que el teletreball no seria possible en la meitat de treballs d’aquesta santa illa? Però no, a casa ningú faria feina i no ens poden controlar.

Ara resulta que al senyor Bauzá se li ha acudit que tots els problemes de l’ensenyament són derivats de manca d’hores de classe i proposa ampliar les hores per als estudiants de primària. Com ha de ser, fregim als nins a força d’estar en una cadira escoltant al profe pertinent i de deures per casa.

És la cultura del “sempre més”. Si una cosa no funciona idò més branca fins que ho faci. Llàstima que no se li hagi acudit a l’esmentat senyor que la baixa qualificació de Balears a l’informe Pisa potser sigui deguda a la manca de qualitat de l’ensenyament, en el fet de ser un ensenyament memorístic de difícil aplicació a entorns reals, cosa que es valora a l’esmentat informe.

Potser començat per tractar temes reals i no avorrir als nins a classe les coses anirien millor. Molts/es mestres ja comencen a treballar així però això és com tot, va poc a poc. Al final els canvis acaben sorgit d’abaix cap a d’alt. Més no és millor, millor vol dir BO!!!

Volem una reforma que impliqui més hores de feina o bé major despesa econòmica de tots?.  S’ha posat de moda donar lliçons i jutjar als altres i jo em deman, no seria millor deixar opinar els experts?

Lectures 2010

divendres, gener 14th, 2011

A l’estil d’Un que passava, us detallo a continuació les meves lectures del 2010:

  1. Tan, Amy. La hija del curandero. Barcelona : Plaza & Janés , [2001] [Em va fer passar una bona estona]
  2. Sijie, Dai. Balzac i la petita modista xinesa. Barcelona : Edicions 62, 2007 [Sobre la revolució cultural xinesa. Un llibre curt i entretingut. N'esperava més, potser aquest és el problema]
  3. Fischer, Tibor. Filosofia a mano armada. Barcelona : Tusquets, 1997 [Entretingut i molt irònic]
  4. See, Lisa. Flor de neu i el ventall secret. Barcelona : Edicions 62, 2006 [amor, tradició, Xina, Nushu, embenat dels peus,... No et canviarà la vida però probablement la faci més rica. Teniu el comentari al bloc]
  5. Spiegelman, Art. Maus: Relato de un superviviente. Barcelona : Random House Mondadori, 2007 [Per perdre la virginitat en el món del còmic havia de ser amb aquest títol. Imprescindible]
  6. Vidal, Pau. Homeless. Barcelona : Empúries, 2003 [Una mica d'història de Barcelona, la que no surt als llibres de text]
  7. Boyne, John. El noi del pijama de ratlles. Barcelona : Empúries, 2009 [Els camps de concentració des de l'altra perspectiva. Bo, sense més]
  8. Valentí, Helena. La dona errant. Barcelona : Laia, 1986 [Curteta i fàcil de llegir]
  9. Iniesta, Roberto. El viaje íntimo de la locura. Gernika : El hombre del saco, 2009 [Una al·legat a viure el present, una ratllada, llegir Extremoduro]
  10. Rammstedt, Tilmann. Un cuento chino. Barcelona: El Aleph Editores, 2009 [Entretingut, com ja vaig dir]
  11. Sánchez, Enrique. Historias negras. Barcelona : Glénat, cop. 2009 [Històries fosques. Un còmic excel·lent]
  12. Piña, Román. Stradivarius Rex. Palma : Sloper, 2009 [Al bloc n'he parlat i no em vull repetir]
  13. Mendoza, Eduardo. El asombroso viaje de Pomponio Flato. Madrid : Seix Barral, 2008 [Al club de lectura una dona va dir, no pasé de las 20 páginas, después de Madame Bovary esto me ha parecido ridículo. Jo diria que és absurd, però irònic a més no poder]
  14. Crumb, Robert. Kafka. Barcelona : La Cúpula, cop. 2010 [Biografia de l'escriptor en forma de còmic. Tant el text com el dibuix són de gran qualitat. Recomanable]
  15. Auster, Paul. Bogeries de Brooklyn. Barcelona : Edicions 62, 2006 [Entretinguda, dolça i propera]
  16. Murakami, Haruki. Tòquio blues. Barcelona : Empúries, 2005 [Ha estat un any d'inicis, Murakami, Auster, Eduardo Mendoza, Tom Sharpe i el còmic. quina millor forma de fer-ho que amb els més recomanats? Aquest és excel·lent]
  17. Sharpe, Tom. Las tribulaciones de Wilt. Barcelona : RBA, cop. 1993 [Comèdia absurda, irònica i entretinguda]
  18. Hernández, Felipe. Les serps cegues. Palma : Inrevés, 2010 [Llegint coses de casa recomanades per en Joan Miquel de Norma]
  19. Schlink, Bernhard. El lector. Barcelona : Columna, 2009 [Sobre el nazisme a Alemània durant la segona guerra mundial, una altra forma de veure les coses poc habitual. Recomanable]
  20. Murakami, Haruki. Kafka a la platja. Barcelona : Empúries, 2006 [Després de Tòquio blues esperava amb ànsia aquest segon títol. Si l'altre era bo aquest em va encantar. Més complicat, fantàstic però per a mi, excel·lent]
  21. Kundera, Milan. La insoportable levedad del ser. Barcelona : Tusquets, 2008 [Un alt motiu em va portar a llegir el títol, vaig veure que una monitora de natació l'estava llegint i em vaig decidir. Com em va dir una senyora a l'avió quan el va veure, "Nosotros nos creímos lo que nos contaban del comunismo y la decepció fue mayor. Entonces entendimos que no podríamos cambiar el mundo". La nostra generació és hereua d'aquest pensament...]
  22. Glattauer, Daniel. Contra el viento del Norte. Madrid : Alfaguara, 2010 [Després d'una temporada sense llegir i de les recomanacions, esperaba trobar-me quelcom millor. Una història d'amor? per correu electrònic. Una altra forma de comunicació]
  23. Martin, George R.R. Juego de tronos. Barcelona :  Gigamesh, 2008 [Només apte per a frikis. Primer llibre de Canción de hielo y fuego]
  24. Mutarelli, Lourenço. El doble de cinco. Barcelona : Devir, 1999 [Per casualitat comprat en diumenge en una fireta. Un encert]
  25. Uribe, Kirmen. Bilbao-New York-Bilbao. Barcelona : Seix Barral, 2010 [Història dolça i propera. Recomanable]

Els que estic llegint ara mateix, El salze cec i la dona dormida (Llibre de relats de Murakami), El segon volum de Canción de hielo y fuego i El rey del Ponto de Lorenzo Mutarelli.