Re-flexions

Ara fa una setmana estava preparat per partir de viatge, intentant oblidar sa porqueria que ens envolta i per dedicar-me exclussivament als pintxos i canyes. Com que sóc previsor vaig decidir anar al gimnàs abans de partir i de camí cap allà vaig sentir a la ràdio que els controladors estaven deixant els seus llocs de feina.

Al vespre ja es veia clar, no aniria de viatge però seguir la “informació” que anaven publicant als mitjans tradicionals de premsa em resultà interessant, supòs que en ple exercici de massoquisme. El que més em va sobtar és que els mitjans de dreta i els d’”esquerra” es posaven d’acord en acusar públicament als controladors. El Govern no anava de bromes, va ordenar la militarització dels airoports i va declarar l’Estat d’alarma. En resum, treballadors que tornen a sa feina “acompanyats” de l’exèrcit.

Curiosament, el govern publicant un decret el dia abans del pont de la Constitució aconseguia fer oblidar a la gent totes les mesures antisocials preses fins aleshores cercant un enemic comú. Per la seva banda l’SGAE estava d’enhorabona, deixava de ser el col·lectiu més odiat.

La premsa escrita era unànime, vaga salvatge dels controladors. De fet a cuatro ho repetiren en una mateixa notícia al voltant de 10 vegades en un parell de minuts. Havia de quedar clar. Només a Internet es podia trobar informació que anàs contra el to general de demonització de controladors. Mentrestant ells es defensaven com podien als mitjans de televisió, moltes vegades atacats per tertulians de premsa rosa i peridistes diversos.

Ara mirant cap enrera el panorama és desolador. Un president que ha hagut de recórrer a l’autoritat per demostrar que ens pot treure d’aquesta ara sí “salvatge” crisi, un govern que ha declarat l’”Estat d’alarma” per la vaga d’uns treballadors i ha militaritzat -després de privatitzar-los- els airoports i el desprestigi de tot allò que sigui públic. En realitat no tot, podem veure el que opinen del sou dels polítics els controladors.

Maties Vallés ho explica a l’article Los controladores no son Al Qaeda. Ja ho deia Orwell, necessitem un enemic comú per entretenir la població dels mals quotidians. És igual que sigui Euràsia que Àsia Central, la qüestió és centrar el nostre odi cap a qualcú.

Mentrestant la vida segueix, ara ve una paga de nadal reduïda a la meitat pels funcionaris, l’atur pels núvols, la Seguretat Social que comença a posar-se en dubte com a primera passa per a l’eliminació,… I a sobre ara això del dopatge!! Mare meva, han caigut alguns mites.

Per sort ara ve el nadal, els pintxos les hem fet a casa i les canyes al bar del costat i tot segueix igual. Això és Mallorca, on sempre fa sol i es pot beure sangria a voler…

Esper els lectors d’aquest article, previsiblement uns cinc, no es sentin ofesos pel to sarcàstic d’aquest article i que entenguin que es tracta d’un context de crisi, qui sap estam davant de la fi del món. El dimoni s’ha apoderat del poder mundial i es dedica a fer vudú sobre els seus habitants.

Si el “nostre” maravellós president del govern es reuneix amb els trenta-set empresaris més importants i els “regala” els airoports, el dia que es reuneixi amb Nacho Vidal la venda de vaselina augmentarà notablement en aquest país. Com diu Miquel Payeras al Balears, que cada cop es llegeix menys però m’agrada més,això ja no ho salva ni en Rubalcaba.

Ahir vaig tenir un mal son, vaig veure el cap de Govern anunciant més mesures pel bé del país, amb una rialla d’orella a orella. El pobre era només una titella, un emisari de males notícies. El món tal com el coneixem ha de desaparèixer el 2012. Vos donaré un consell si voleu estar preparats, mirau el sol tots els matins i horabaixes. D’aquesta manera no dependrem del menjar igual que ara, l’astre ens alimentarà i això no hi ha ningú que ho pugui evitar, malgrat una dona de Vigo se’n proclami propietària.

Però tornant al present tangible (Tothom sap que això és allò que ens diuen a la premsa i notícies, fonts inesgotables de sabiduria), el pitjor de tot és que el govern actual està fent bo fins i tot al de n’Aznar, que avui es publica que es plantejaria tornar per a salvar al país de la desesperació generant l’efecte invers a l’enunciat. Aquí hi ha una cosa clara, si ens governen les empreses és igual qui posi la cara al capdevant, al cap i a la fi t’acabaran fotent per tots els costats.

Jo em deman on està la línia de separació entre esquerra i dreta quan en anys de bonança es donaven ajudes sense mirar prim (ni parlar-ne de progressivitat, d’allò que en diuen pagar menys el que menys té), quan es privatitza allò públic, quan s’ataca de forma indiscriminada al funcionaritat per endeblir l’Estat, i ho fa l’”esquerra”.

La tàctica que empren és molt simple, desprestigien un sector per després fotre-li ratallades importants. És igual que siguin controladors aeris, pilots, funcionaris, professors,… mala publicitat des dels nostres mitjans de comunicació i després ratallada aplaudida.

Els mercats, un conjunt de xifres que pugen i davallen sense que la major part dels mortals entenguem el motiu, quan senten les mesures anticrisi s’enravenen. I parlo en masculí perquè els mercats són ELS, mascles que es corren caga vegada que es retallen els sous, les pensions, que pugen els beneficis dels bancs, etc.

Però tranquil·litat, ara s’atraca el nadal i la loteria ens farà rics a tots. Loteria, per cert, que també es privatitza. Coses de la vida. Jo enguany hi he jugaré unes 60 euros amb els dits creuats, més que res per això del pensament positiu (vegeu El secret). A mi em funciona, cada dia aparc davant ca meva. Bé, supòs que el fet que hagin posat ORA ajuda…

Per sort encara ens queden festius per gaudir i ponts per anar de viatge a gaudir de la gastronomia espanyola i ja de passada col·laborar a ampliar l’iconografia de Guaitatu.