Infern o paradís?
Sempre he volgut visitar la Índia, cinèixer aquest lloc místic i encissador per a uns i caòtic, brut i injust per a altres. O tot això per a la majoria…
imaginau-vos a un tren indi, no precissament net, amb un forat al bany per fer ses vostres cosetes, amb gent per dins, al costat, a sobre enmig del no-res. O en plena ciutat de Delhi, a un carrer ple de venedors tothom cridant per aconseguir una venda, enmig d’una de les ciutats més contaminades del món.
És curiós com cultures que valoren tant la calma, la tranquilitat i la pau intereior hagin creat grans “urbes” on tot són renous, olors, llum i agitació constant. Tots els països asiàtics tenen ciutats d’aquestes característiques, quan en realitat la imatge que ens feim d’un asiàtic és la de persones sumament tranquiles i que arriben a viure molts anys.
Però en realitat, no escric aquest post des de l’Índia, no, ho faig des de Mallorca. Com que allà no tendré temps ni probablement ganes, esper que vos basti aquesta petita introducció, jeje.
A més a més, per si de cas hi ha una desgràcia hauria de fer un testament virtual. Quin punt, si em mor i es publica el post… Escrivint des del més enllà!! (probablement des de l’infern, jiji)
A veure, m’agradaria que vos encarregàssiu d’eliminar els meus comptes de les xarxes socials. Si em mor no les tornaré a fer servir, igual que els correus.
La casa i el cotxe, seran per als meus pares. Els llibres, per al meu cunyat que segurament les aprofitarà. Els comptes de correu, també es poden esborrar. Hi ha una ampolla de vi que és per na Cornet, les fotografies de ses exs a elles o les cremau -no en tenc moltes, ni de fotos ni de exs 
-.
Papá, mamà, subvencionau un sopar de frikitecaris (i amics) a un japonès. Això sí, no vos deixeu enganar, que aquests cabrons convidaran fins i tot als seus cosins. Que no passi de 15 persones!! Ho haureu de fer via transferència bancària, no van d’agafar avions ni de visitar illes.
Ramon, Cata, Toni i Sara, Bibliotecamallorquina queda a ses vostres mans. Ara bé, si no pagau a 1and1 i creau un post de tant en quant el podeu fer desaparèixer. Una mica d’activitat, per favor…
Sa roba pot anar a sa protectora d’animals i plantes, les targetes de sa cartera, es poden eliminar. Són moltíssimes, sa majoria inútils. Bé, la del Consell millor si la retornau, és temporal i la casa va una mica magre, a veure si entre tots col·laboram.
Bromes de banda, no em penso morir. Ni de conya, espero que m’hagueu d’aguantar molt de temps. Així que múltiples divinitats Índies, es posin vostés del meu costat per retornar-me sa i estalvi a casa. Si no hauran d’aguantar el meu esperit donant sa tabarra per allà tota una eternitat…
Tags: Anna Cornet, Bibliotecamallorquina, Delhi, Frikitecaris, Guaita tú què fan ara, Índia
Jaume….sort que justament avui has actualitzat l’estat al Facebook. Si no, no t’explico el yu-yu que dóna aquest post. Animal! No ens donis aquests ensurts!
A veure què expliques quan tornes del viatge. Jo continuo pensant que encara no estic preparada per anar a la India (i no sé si ho estaré mai). Tinc molta curiositat i segur que és un país fascinant. Però la meva consciència de vegades té problemes quan vaig de viatge a segons quins llocs i em dóna mala vida (per allò del turisme voyeur i la distorsió que provoques anant de turista a segons quins llocs amb un nivell de vida més baix).
Hi ha una ampolla de vi que és per na Cornet,
Jajajaja! No m’ho puc creure. Imperdonable… Amb tot el “carinyu” et dic que el proper cop que et vegi et donaré un calbot (ja pujaré a un tamboret per arribar-hi). Ja l’estàs obrint pel primer sopar que feu per mirar fotos del viatge o per donar-te un homenatge! És que com se t’hagi picat et mato. (Però a qui se li acut no obrir-la! )
Gràcies Anna!!,
L’ampolla l’obre a la propera, és que no s’ha donat l’ocasió
Distorsió clar que en produeixes, de fet és un país terriblement distorsionat pel turisme. La major part dels nins només veure-te et diuen 1 rupie o pen, per això mateix no vaig dur res.
Ara bé, no per no mirar les coses deixen d’existir. A més, oblida’t de la imatge de la Índia mística, capitalisme pur i dur, pitjor que aquí…
Bé, ja vos contaré al proper sopar!!
I jo sí crec que estàs preparada per anar allà on vulguis, precissament tú si…
Besadeeeees
PS: Encara estic amb al cos una mica regirat, vaig a fer un voltí!!
Juas! He flipat, la Cornet té etiqueta pròpia!!!!!!
DDD
(I eeeh, no t’enganyis, per una invitació a un sopar a un bon japonès, em carrego a qui sigui!!!
)
Surt a ampolla de vi per etiqueta!!
Ja m’agradaria que la resta d’etiquetats fossin tan generosos, jaja