Personatges
Aquesta entrada va de personatges, personatges de novel·la amb els quals m’he sentit algun cop identificat, m’han semblat graciosos o simplement em fa ganes destacar.
He de dir que tenc molt mala memòria, per tant és poc freqüent que recordi noms d’autors, de títols de llibres i personatges. Aquests són les excepcions…
- Ignatius J. Reilly. Personatge de La conxorxa dels ximples, un dels llibres més coneguts i llegits de la literatura contemporània, de John Kennedy Toole. Va arribar a les meves mans gràcies a una exal·lota i em va encantar llegir les aventures de l’excèntric Ignatius. Ell és color entre el gris, és un neuròtic entre un món de gent “normal”.
- Wilt és el personatge principal d’algunes novel·les de Tom Sharpe. És un tio peculiar, crític amb la societat, amb el sistema educatiu, amb l’ecologia, l’incoherència de l’èsser humà… De fet, tot i estar escrits en els anys 70 o 80 continuen tractant temes actuals pel simple fet que per molt que pensem que el món evoluciona, l’ésser humà continuà sent igual que sempre. En Wilt és un tio graciós, cansat del món, de la seva família, dels seus amics i del seu treball, una caricatura carregada d’ironia
- Marcos Badosa és el personatge principal d’Stradivarius Rex, de Roman Piña, del qual vaig parlar fa poc. Un altre a la col·lecció de personatges absurds, però aquest amb una particularitat, cada dia és algú diferent. Sí, cada dia s’aixeca a la pell d’una altra persona, entre d’altres Bill Clinton. Boníssim…
- Eddy Féretro el filòsof enrolat a lladre de bancs de Filosofia a mano armada de Tibor Fischer. Un altre personatge avorrit del món, ja de tornada de tot que es dedica a robar per un motiu molt lloable, dur una vida dedicada als plaers terrenals (especialment beure i menjar). Un epicureista modern, una caricatura de vividor amb molta sort però poques virtuts (Calb, baixet, gras, de moral “laxa”). El llibre excel·lent, entretingut i molt irònic. Amb molta crítica social de fons.
Supòs que el fet que tots siguin personatges excèntrics (caricatures exageradíssimes), carregats de manies i traumes, molt crítics amb la seva societat i que les obres a les quals pertanyen estiguin carregades d’ironia no deu ser casualitat (al manco això probablement seria el que dirien la immensa majoria de psicòlegs i terapeutes -versió no titulada dels primers, però molt abundant). Visca l’ironia…
Tags: Eddy Féretro, epicureisme, Ignatius J. Reilly, John Kennedy Toole, La conxorxa dels ximples, Marcos Badosa, Román Piña, Stradivarius Rex, Tibor Fischer, Tom Sharpe, Wilt
