Nedar
L’exercici relaxa, serena, fomenta la reflexió i et fa millor persona. Aquesta afirmació categòrica i més que probablement falsa, en especial en el seu punt, és només una forma de començar amb el post.
Vos explico el meu cas, més que res perquè acostumo a parlar en primera persona i només em desfaig d’ella quan vaig suficientment col·locat, cosa que no passa molt sovint en els darrers anys. A ioga també ho intent però l’èxit no és tant rotund.
El Gimnàs que té l’honor de tenir-me com a associat està a Palma però pràcticament al costat de la mar. Allà hi vaig a fer algunes activitats esportives entre les quals destacaria la natació.
Sí, ja sé que podria nedar a la mar, però no és el mateix. A veure qui és el valent que s’hi fica en gener. A més, nedant amb ulleres i tubo, sense aixecar el cap igual no me n’adono i comparesc a Porto Pi.
Nedar 25 metres i tornar de forma repetitiva durant 45 minuts o una hora pot semblar una mica estúpid. Anar i tornar sense cap fita, simplement tirar-te a l’aigua i anar fet.
Jo m’ho agaf en canvi com a una jornada de reflexió, una hora amb tú mateix, sense interferències (a no ser que et toquin al carril del costat 20 nins/es en classe de natació). Però a més a més, el moviment constant i repetitiu i el cansament aconsegueixen que no et tornis boig.
M’agrada nedar, tira a tira, sense presses i anar fent. Però el que m’es m’agrada és tornar del gimnàs, caminant cap a casa per la vorera de la mar. Veure les barquetes, la mar en calma, el sol a punt de posar-se i saber que el món continua un dia més, sense massa canvis, ja sigui per bé o per mal.
Sa veritat és que ses idees brillants (aquestes que et fan creure que et faràs ric, famós, el món serà més just,… i que tenen una data de caducitat no molt superior a les 12 hores) se m’acuden llavors. Com una llumeta que s’encén automàticament i que posa a la vista tot el que hi ha al teu costat.
Mai he llegit a Murakami -Tot i que me l’han recomanat un munt de vegades, especialment Tokio Blues- però pel que sé de la seva obra De qué parlo quan parlo de córrer no sóc l’únic que té una relació especial amb l’exercici. Clar, ell magnificat ja que corr maratons. Ja se sap, els japonesos no es posen per poc.
Però ahir, passejant per Palma vaig veure el llibre i em va cridar l’atenció. No sé perquè no m’havia aturat mai a mirar-lo, em semblava un títol massa llarg i només la casualitat va fer que m’hi fixàs detingudament.
Clar està que jo no sóc un erudit, ni exemple per res. Simplement volia dir, l’esport m’inspira…
Tags: De què parlo quan parlo de córrer, exercici, Haruki Murakami, Tokio blues
No sé si hauria de fer cap comentari donada la meva relació difícil amb l’esport en general i la natació en particular ( que una ve d’una família de secà… I això d’estar dins de l’aigua i no tocar de peus a terra….)
)
L’exercici físic, ben fet i en la mesura correcte, és bo. Crec que és innegable. Però cadascú ha de trobar el que li va millor per les seves condicions i necessitats . A la natació li veig una pega (apart de la meva ineptitud personal): és un esport solitari, on tens molta estona per donar voltes al cap. I de vegades, quan li deixes a la ment camp lliure… Per això he optat pel ioga (amb els seus estiraments, abdominals i torsions). Per aprendre a tenir la ment aquietada. (Algun dia ho aconseguiré… No perdo l’esperança
Sí Anna, aquest és el gran avantatge i problema alhora de la natació. Temps per tú mateix, temps que es pot convertir un una tortura o en simple uietud.
Jo també estic amb aturar la ment (de tant en quant amb el Ioga també), algun dia ho aconseguiré, igual que tú. De moment ja és el segon dia que no dorm (el primer pel futbol i el segon supòs que per la ressaca de renou i mala llet del primer).
Però vaja, avui valeriana i a tornar a la normalitat. Si no, per Barcelona ja recuperaré que tenc temps de sobra, jejeje
Saluuuuuuut i bons aliments
Pues a mi también me gusta mucho nadar. He ido al Germans Escalas, donde a segun que horas habia que compartir carril con hasta 6, y no era nada relajante. También he ido a son Hugo, y a la UIB, y ultimamente fui a parar a Calvia, donde suele haber carril para mi sola (no hay muchos tardos que naden a la hora de comer). ¿As probado los mp3 acuaticos? Yo compré uno para mi ultima temporada nadadora (voy a rachas), y casi me entra llorera de la emocion cuando me metí en la piscina con los cascos puestos. Tu donde nadas?
Yo ahora estoy en época de secano, pero cuando pueda volveré. Creo que esto y el baile es lo único que me gusta.
Hola Diana,
Yo voy a nadar al Duet del Molinar porque allí tengo de todo (pilates, Yoga, natación, y toda clase de deportes terminados en ining).
Los mp3 acuáticos los probé hace mucho tiempo. Tenía un colega que trabajaba en Decathlon y me hizo una rebajilla pero no me gustaron. No me iban muy bien (el volumen cambiaba cuando saba el oído del agua)
Los modelos más modernos creo que son mejores!!
Umm, ese me pilla un poco lejos. Lastima que yo no tengo nada cerca con “todo incluido” Yo compre uno hace un año o así en decathlon, marca nomeacuerdo, y se escucha bastante bien, excepto cuando se te cae el pinganillo, pero vaya, por lo demás, perfecto.
Bueno, también hay que decir que mis orejas no están hechas para estos artilugios infernales