Incongruències
A Filosofia política o a Història de les Idees Polítiques, o a alguna assignatura que aplegava Filosofia i Política, vaig estudiar les grans contradiccions del capitalisme i del suposat estat del benestar.
Aquella va ser una etapa molt bandarra de la meva vida, poques classes, excessos i diversió a rompre. Aquells dies estava més temps al Partenó -que era un espai ajardinat, amb fonteta i envoltat de parets i columnes- amb els meus amics que a dins l’aula.
Poques coses recordo d’aquella assignatura, perquè negar-ho però si em vaig quedar amb un idea concreta, el creixement constant en un món finit és absurd. El capitalisme, que es fonamenta en guanyar constantment més que l’any anterior està condemnat al fracàs en si mateix.
Créixer i créixer sense aturar, sense cap tipus de lògica només per sobreviure. O creixes o estàs ben fotut. Creix, gasta, consumeix, llança, compra, un model de vida absurd que ens ha portat on estam.
Un model que es pot aplicar a l’urbanisme. Els pobles han de crèixer, les ciutats han de créixer constantment, de forma sostenible o de forma abogerada, però sempre han de crèixer.
Es comença construïnt cases, urbanitzacions allà on hi havia pins i alzines. Després es necessiten serveis, un centre educatiu, on PAC, un forn i així seguim augmentant fins que tot es queda patit.
Ara ja no arribam amb 20 minuts a casa, ara n’estam 35 i això ens molesta. Ens emprenyam, indignats reclamam millors carreteres, obviant qualsevol mitjà de transport públic alternatiu. Agafam el cotxe fins i tot per anar a comprar el pa.
A alguns els semblarà normal, és el progrés diuen. En nom del progrés es tallen arbres, en nom del progrés es posa ciment on hi havia verd, en nom del progrés s’expropien terrenys als que tenen menys capacitat de queixa i influència, en nom del progrés -igual que també en nom de la democràcia- es cometen les pitjors barbaritats,… Basta afegir progrés, democràcia, justícia, igualtat i està tot permès.
I jo me deman, té aquest absurd un altre possible final que no sigui donar-se de cara contra la paret?
Tags: Ecologia
Gràcies per l’enllaç, Jaume. La veritat és que s’agraeix el suport ( pq t’asseguro que ens hem sentit molt sols i impotents davant aquesta batalla perduda )
I si, el creixement continu i exponencial és insostenible. Per això de tant en tant hi ha una guerra, una crisis econòmica o algun cataclisme similar: per fer net i tornar a generar un escenari de creixement.
Si a més hi afegim que hem passat de l’era de la societat col•lectiva a la de l’individu i d’aquesta a la de l’individualisme ( jo, jo i jo i ara. La resta no m’importa) . No sé, potser m’equivoco. Però crec que tard o d’hora ens explotarà tot a la cara (i ja ens estarà bé…Per burros)
A veure si tinc un moment i et puc passar un parell de textos per mail sobre el tema (per si te’ls vols llegir)
Gràcies Anna,
Ja t’aviso, no em passis material subversiu o puc montar una revolució mundial
Només faltaria, quan veus aquestes coses se t’encongei s’ànima…