Llegir i fer relacions socials
Llegir és una d’aquestes activitats que, en gairebé la majoria de casos, feim totsolets. La lectura és un moment personal, un temps que ens dedicam a nosaltres mateixos i no volem que ningú ens detorbi. El renou, els ambients moguts i qualsevol cosa que pugui minvar la nostra concentració és molèstia.
En canvi els clubs de lectura són un èxit a les biblioteques, al manco a les de Mallorca. Cada vegada hi ha més biblioteques que els posen en marxa i usuaris que dediquen el seu temps a conversar o a escoltar les converses dels altres sobre el que han llegit.
Socialitzam una activitat individual, volem compartir les nostres idees i sentir les dels altres. He de reconèixer que mai he anat a un club de lectura, m’ho he proposat mil vegades, fins i tot m’he llegit els llibres pertinents però a l’hora d’anar-hi sempre ha succeït alguna cosa.
I ara no sé si són els astres que estan en contra de que practiqui aquest hàbit o realment sóc jo qui fa girar els astres com em ve de gust. Aquest dijous espero rompre la tendència amb la tertúlia de dijous de la BCA. Ara que, ens hem de llegir El asombroso viaje de Pomponio Flato d’Eduardo Mendoza i encara ni l’he agafat en préstec de la biblioteca.
Aquesta vegada no, els astres giraran com han de girar, segur que sí, així podré assistir a la tertúlia de Mar Rayó…
Tags: BCA, Biblioteca de Cultura artesana, clubs de lectura, Eduardo Mendoza, El asombroso viaje de Pomponio Flato, Mar Rayó
Llegir pot ser una activitat solitària…però compartir lectures és un plaer. Quan llegeixes un llibre sovint et quedes amb moltes ganes de poder-lo comentar amb algú (com quan vas al cine i al sortir fas una tertúlia sobre la pel•lícula que acabes de veure). Per això tinc molt bon record dels 4 anys que vaig assistir a un club de lectura ( de còmics, en aquest cas). Pel fet de llegir coses que pel meu compte no hauria llegit, descobrir lectures sorprenents, veure i sentir opinions diferents sobre un mateix llibre (fins i tot quan són totalment divergents a l’opinió pròpia) i aprendre molt ( sobretot si es té la sort de tenir un conductor de tertúlia amb mà esquerra i un bon nivell)
I desenganya’t. Els astres giren al seu gust i van a la seva bola. T’asseguro que els és ben igual el que fem nosaltres…. És a dir que posa’t les piles i el dijous cap a la tertúlia
A ses ordres!! A veure si em llegeixo el llibre abans idò…