Re-flexions

32 tacos donen per molt. Per haver estudiat en un centre concertat, haver treballat per a l’administració autonòmica, per a la local (Consell i Ajuntament), per a l’esglèsia, com autònom, haver estudiat filosofia, documentació i haver iniciat història i estudis d’Àsia Oriental.

Dóna per haver conegut gent dels 5 continents, dels quals he après, dóna per haver fet amics, virtuals i presencials, haver-ne perdut, haver fet més d’un voluntariat, haver-la cagada, haver aprovat oposicions, haver estat un alumne mediocre, i un alumne acceptable.

Dóna per haver espatllat l’ordinador, el portàtil i el miniportàtil en un període d’uns pocs mesos. Mama, que em quedo incomunicat!!

Dóna per haver recurregut gairebé tota Espanya, per haver estat a Andorra, França, Itàlia, Anglaterra, Holanda, República Txeca, Turquia, Tuníssia i Xina, per haver viatjat amb una desconeguda, per haver pujat milers d’esglaons en una dia, i estic viu.

Sa gent em demana perquè no atur, perquè sé que cada dia que em quedo a casa m’estic perdent part de tot això. Ara, poc a poc, també descobreixo que en un mateix també hi ha molt per descobrir.

A veure si els 32 anys següents s’assemblen als que he viscut, que malgrat no hagi fet un ou de tres vermells és la meva producció. Original o no, és la meva i no la canvio…

Feed for this entry. Both comments and pings are currently closed.